La intenció amb la realització d’aquest treball es donar l’eina als pares i mares (a partir d’ara simplificat con a pares) que permeti desenvolupar la seva funció com a significatiu en la iniciació esportiva del seu fill o filla (a partir d’ara simplificat com a fill), que sovint és el més interessat però molt limitat en recursos. En aquest blog volem explicar quina es la seva labor per tal de que la pugui executar correctament i evitar les interferències o intrusions en la funció de l’entrenador i els iguals.


5. La influència dels pares en les relacions socials del fill: els iguals en la iniciació esportiva.


         Igual que amb els entrenadors, els pares han de compartir la seva influència amb la dels companys. Es considera que l'experiència esportiva és molt important per als nens i nenes, i les relacions amb els seus companys afecten el seu estatus, la seva autoestima, i en conseqüència la seva autovaloració. No hi ha dubte que l'experiència en l'esport és un camp valorat per els nens, un camp en el qual ells poden experimentar pressió, ansietat o satisfacció (Roberts i Treasure, 1992).
         Com indica Shirley (1997) una de les tasques dels pares és iniciar el seu contacte amb altres nens de la seva edat. També indica que els alts nivells d'afecte cap al fill, combinats amb nivells moderats de control patern, ajuden a que els nens puguin gaudir de molt èxit dins del seu grup social i ser socialment competents.
         L'acceptació dels companys està associada amb moltes característiques com l'edat, sexe, classe social, atractiu físic, i èxit acadèmic. Ser un esportista és un valor social important per als nens. Per tant, és important que, si forà necessari, els pares intervingueren per ajudar al fill donant-li les eines necessàries per poder formar un grup d’amics. Però una vegada dins d’aquest grup, els pares no han de ser massa protectors del seu fill; ja que novament ha de ser el fill el que fiqui principal interès i no tenir por d’errar i ser criticat i si ho fa és quan els pares han d’evitar protegir-lo massa car a de assumir les conseqüències de les seves accions per poder millorar i desenvolupar-se.
         Hahn (en Latorre, Gascó y altres; 2009), comparteix aquesta idea de que els pares en relació amb la formació esportiva dels fills. Entenent, que el pitjor que poden fer és una excessiva sobreprotecció dels pares als seus fills que comporta que es dediquin exclusivament al esport i no donin importància a les relacions socials. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada