La intenció amb la realització d’aquest treball es donar l’eina als pares i mares (a partir d’ara simplificat con a pares) que permeti desenvolupar la seva funció com a significatiu en la iniciació esportiva del seu fill o filla (a partir d’ara simplificat com a fill), que sovint és el més interessat però molt limitat en recursos. En aquest blog volem explicar quina es la seva labor per tal de que la pugui executar correctament i evitar les interferències o intrusions en la funció de l’entrenador i els iguals.


4. La intrusió dels pares en la labor del entrenador


        En l’actualitat, gairebé tothom consumeix l’esport ja sigui en un vessant o altra. Segons Garcia Ferrando (2009) el 88% dels espanyols sent algun tipus d’interès per l’esport. Per tant, és inevitable que els pares tinguin algun tipus de coneixement sobre aquest, tot i no ser professionals. Amb la intenció d’ajudar al seu fill i que sigui millor que els altres, se li diu com ha d’actuar en el seu esport o coses  a millorar. Tot i aquesta intenció d’ajuda, la intervenció pot interferir en l’actuació de l’entrenador i ser perjudicial en comptes de beneficiosa. Per tant, d’aquest raonament podem extreure que el pare ha de deixar que sigui l’entrenador qui l’instrueixi en l’esport. Amb paraules de Hahn (en Latorre, Gascó y altres; 2009) “l’entrenador és el nexe d’unió entre el nen i l’esport, sent la seua responsabilitat pedagògica més important que la direcció del entrenament tecnomotriu.”

         D’altra banda, com ja hem comentat breument en l’apartat anterior el pare no ha de ser qui marqui les expectatives del seu fill. Aquestes han de sorgir del nen i estar dirigides per l’entrenador que, degut al seu coneixement, ha d’encarregar-se que no siguin irreals ja que podrien deprimir al nen innecessàriament (Boixadós, 1998).
        A la hora de premiar al nen, poden fer-ho tant el pare com l’entrenador; però és important que la persona que valori si es mereix un càstig o un premi sigui l’entrenador –en l’àmbit esportiu- ja els pares a l’hora de valorar-ho no són subjectius i en funció de a quina tipologia (de les classificacions vistes en el primer apartat-) es situïn el premiaran  o el castigaran sempre si són massa exigents. .
         Si alguns d’aquests aspectes l’entrenador no el compleix, tampoc han de ser els pares els que hagin de suplir aquesta deficiència. Tenen l’obligació d’observar i comprovar que els entrenadors realitzen aquestes funcions; però si no és així, la forma correcta d’actuar és comunicant-ho a l’entrenador i ell ja actuarà en conseqüència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada