2. Els altres significatius: els pares i mares

          Entenem per iguals el grup social compost de persones amb una edat similar, una posició social propera i interessos comuns. En aquest cas els amics i els companys d’equip, club o esport (Del Caño, Palazuelo i Elices 2003). La influència entre els iguals s’accentua a partir dels11 anys (Gordillo, 1992).

        D’altra banda, Moreno i Del Villar (2004), conceben l'entrenador com a màxim responsable del grup esportiu i director del mateix durant el procés d'entrenament i competició, per la qual cosa ha de tenir una determinada formació que li permeti exercir les seves funcions de manera òptima. Degut a aquesta formació, de vegades professional, adquireix els coneixements de com actuar amb els seus alumnes.

          Hi ha una gran quantitat de classificacions dels pares, de les que nosaltres destaquem:

Smoll (1986) (en Latorre, Gasco y otros; 2009), descriu bàsicament cinc perfils de pares tenint en compte la comunicació amb els seus fills esportistes:

·         Desinteressats.

·         Hipercrítics.

·         Vociferants.

·         Entrenadors en la banda.

·         Sobreprotectors.

        Per altra banda, en els estudis de Baumrind  (1971) (en Moore, 1997) s’identificaren tres tipus distints de pares:

·         El autoritari.

·         El passiu.

·         El autoritatiu.

         Posteriorment, Baumrind, (1973) (en Ramirez, 2005) fa una altra classificació dels pares. En aquest cas fa una classificació més exhaustiva, no tan general com la anterior:

·         Autoritaris.

·         Permisius.

·         Democrátics.

·         Negligents.

         Per últim, expondrem la classificació elaborada per Romero (2004) que ens dona una amplia tipologia de pares:

·         Pares interessats en la formació.

·         Pares interessats en la formació esportiva com a hàbit.

·         Pares interessats en la formació esportiva com a prevenció.

·         Pares interessats en la formació esportiva com a salut.

·         Pares interessats fonamentalment en la forma física.

·         Pares interessats en la formació esportiva com a referent social.

·         Pares fanàtics.

·         Pare entrenador.

·         Pare manager.

·         Pare protector.

         D’aquesta manera, coincidim amb Romero, Garrido, i Zagalaz (2009) en que la tipologia de pares és tan ampla com adjectius podríem donar als comportaments que deriven de la seva actuació en la practica esportiva dels seus fills.

         Per tal de dictaminar com ha de ser el comportament dels pares, el dividirem en tres apartats en funció de com ha de ser la relació pare-fill, pare-entrenadors i pare-iguals (del fill).