6. Conclusió

     Com hem pogut observar en els apartats anteriors, l’esport i la “vida” comparteixen moltes característiques. En resum, podem entendre el paper dels pares com entrenadors, educadors o instructors de la vida del seu fill. L’entrenador o tècnic esportiu com un “entrenador específic” encarregat de la educació esportiva, de la mateixa manera com un mestre ho és de l’educació acadèmica.

         Per tant, tot i que a priori paregui que els paper dels pares és molt reduït en l’àmbit esportiu; la seva labor és primordial i la més necessària de totes car la seva funció és crear els ciments que permeten l’actuació de l’entrenador i els altres agents esportius. Aquests ciments són la inculcació d’uns valors fonamentals per a la vida i que també tenen un paper important dins de l’àmbit esportiu. Seguint aquesta línea, Unell i Wyckoff (2005) ens ofereixen un llistat de valors essencials que els pares deuen transmetre als seus fills per tal de aquests es converteixen en persones integres, capacitades per viure amb harmonia amb els demés i amb capacitat de distingir el que esta bé i el que està malament. Aquests valors són: empatia, ser servicial, justícia, tolerància, interès pels altres, valor, sentit de l’ humor, respecte, lleialtat, cortesia, paciència, inventiva, ser conciliador, independència, automotivació, responsabilitat, honestedat, confiança, autodisciplina i cooperació.

         Com a punt final, insistir en que els pares juguen un paper essencial en la iniciació esportiva del seu fill, d’acord amb tot el comentat abans. Però tan important es la realització d’aquest paper com la de respectar el paper dels altres i deixar-los actuar. Aquestes intrusions també poden tenir repercussions negatives importants, pel que fa al desenvolupament del nen dins de l’esport practicat, per aquesta raó ens va parèixer interessant que el present blog estigués enfocat des d’aquesta perspectiva.

“La idea és que l’acompanyis a jugar i a

créixer, no que l’obliguis a guanyar”